PARTICIPANTS

Els Ponents

Jordi Amat

 

Escriptor i filòleg. Format a la Unitat d’Estudis Biogràfics de la Universitat de Barcelona, és col·laborador del diari La Vanguardia –tant de les seves pàgines d’opinió com especialment del suplement Cultura/S-. Ha editat textos de literatura no ficcional tant catalans com castellans, destacant la seva tasca com a estudiós i recuperador de l’obra d’Agustí Calvet Gaziel de qui ha editat quatre llibres. Ha escrit, entre d’altres, la biografia Luis Cernuda. Fuerza de soledad i la crònica Las voces del diálogo. Poesía i política en el medi siglo. Té en premsa un assaig sobre la cultura catalana de postguerra que es titularà Matar el Cobi i que publicarà l’editorial Tusquets.

       

Mònica Baró Llambias

Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona

 

Llicenciada en Història, diplomada en Biblioteconomia i documentació, Postgraduada en Edició i Doctora en Documentació. És professora a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona i coordina el Màster universitari de Biblioteca escolar i promoció de la lectura (UAB-UB).

S’ha dedicat a l’estudi de l’edició de llibres infantils, que ha estat objecte de la seva tesi doctoral (Les edicions infantils i juvenils d’Editorial Joventut, 1923-1969). Sobre el tema, ha publicat a les revistes Paratesto. Rivista internazionale i a la Catalan Review. International Journal of Catalan Culture . Juntament amb T. Colomer i T. Mañà ha coordinat l’edició del llibre El patrimoni de la imaginació: llibres d’ahir per a lectors d’avui publicat per l’Institut d’Estudis Baleàrics, en el qual s’hi inclou la contribució “De quan diaris i revistes parlaven dels llibres infantils i juvenils. La valoració crítica de la producció per a infants i joves de les editorials Mentora i Joventut entre 1923 i 1936″.

Sobre biblioteques escolars ha publicat nombrosos articles i llibres: Formar-se per informar-se. La Integració de la biblioteca a l’escola (Ed. 62/RosaSensat), (Premi Rosa Sensat de Pedagogia, 1993), Bibliotecas escolares, para qué? (Anaya, 2001), Las bibliotecas escolares en España. Análisis y recomendaciones (Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2005), Bibliotecas escolares entre comillas. Estudio de casos (MEC/Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2010), Bibliotecas escolares ¿entre interrogantes? Herramienta de autoevaluación. (Ministerio de Educación y Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2011) i Las bibliotecas escolares en España. Dinámicas 2005-2011 (Ministerio de Educación, Cultura y Deporte; Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2013).

       

Ester Baron

 

Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Màster d’Estudis Avançats en Història de l’Art. Doctoranda de la UB. Ha realitzat recerca documental per a museus, artistes, galeristes i col·leccionistes privats i pel grup de recerca Gracmon de la Universitat de Barcelona. Ha treballat en catàlegs de museus i crítica artística. Els seus àmbits de recerca son la difusió de l’art català dels anys vint i trenta i les seves connexions internacionals, els artistes catalans moderns als Estats Units a través de les exposicions col·lectives itinerants, les relacions artístiques entre Catalunya i França amb un interès especial per la Catalunya Nord .

Les seves publicacions relatives al tema del simposi inclouen: Gustau Violet, un escultor català de França (I), núm.271, “Revista de Catalunya”(Abril, 2011), pàgs.91-119;Gustau Violet, un escultor català de França (II), núm.272, “Revista de Catalunya”,(Maig, 2011) pàgs.69-95. D’altres publicacions sobre el període: El pintor Ramon Pichot i Gironès i el despertar de l’art nou per al jove Picasso, “Revista de Catalunya”, núm.247 (Febrer, 2009), pàgs.51-94; Raoul Dufy i Catalunya, “Revista de Catalunya”, núm. 259 (Març, 2010), pàgs. 37-81.

Les seves publicacions més recents inclouen: BARON, Ester, “Exposición de Pintura Española en la Royal Academy of Arts de Londres” a SOCIAS, Immaculada i GKOZGKOU (eds.), Nuevas Contribuciones en torno al mundo del coleccionismo de arte hispánico en los siglos XIX y XX, Gijón: Ediciones Trea, S.L., 2013, pp.35-52; BARON, Ester, “Luces y sombras del arte español en la Exposición Universal de París de 1900” a SOCIAS, Immaculada i GKOZGKOU, Dimitra (eds.), El arte hispánico en las exposiciones internacionales. Circulación, valores y representatividad, Milano: Hugony Editore, 2014, pp.1-19.

http://dhac.iec.cat/dhac_p.asp?id_personal=72

       

Enric Bou

Dipartimento di Studi Linguistici e Culturali Comparati, Università Ca’ Foscari Venezia

 

http://www.unive.it/data/persone/6839054

http://marjades.wordpress.com/

Catedràtic de literatura catalana i espanyola a la Universitat Ca’ Foscari de Venècia. Abans va ser professor d’estudis hispànics a Brown University (1996-2011), després d’haver ensenyat al Wellesley College (Boston) i a la Universitat de Barcelona. Els seus interessos de recerca, sempre des d’una perspectiva comparatista, cobreixen una àmplia gamma de temes de la literatura espanyola i catalana i inclouen la poesia (estudis i edicions de Guerau de Liost, Pedro Salinas), l’autobiografia, les relacions entre l’art i la literatura , la ciutat i la literatura i el cinema.

Especialista en el segle XX, ha publicat, entre altres, els llibres La poesia de Guerau de Liost. Natura, amor, humor (1985), Papers privats. Assaig sobre les formes literàries autobiogràfiques (Edicions 62, 1993), Pintura en el aire. Arte y literatura en la modernidad (2001), La crisi de la paraula. La Poesia Visual: un discurs poètic alternatiu (Ed. 62, 2003) i Daliccionario. Objetos, mitos y símbolos de Salvador Dalí (Tusquets, 2004). Ha dirigit el Nou Diccionari 62 de la Literatura Catalana (2000) i un Panorama crític de la literatura catalana (2 volums, Vicens Vives 2009-2010). A més, ha editat l’obra completa de Pedro Salinas (Càtedra, 2007) i part de la seva correspondència. La seva última monografia és un assaig sobre l’espai, Invention of Space. City, Travel and Literature (Vervuert-Iberoamericana, 2013) / La invenció de l’espai. Ciutat i viatge(Universitat de València, 2013). Ha presidit la North American Catalan Society (2007-10), i és el director de la Catalan Review i de Rassegna Iberistica.

       

Sílvia Cañellas Martínez

 

https://sites.google.com/site/vitrallshistorics/

Llicenciada en Geografia i Història (1981) i en Història de l’Art (1988) i doctora (1992) en l’esmentada especialitat amb la tesi doctoral titulada Aproximació a l’estudi de les vidrieres de la Catedral de Barcelona des dels orígens a la conclusió del cimbori que va obtenir una Menció d’honor en el “Premi Ciutat de Barcelona” de l’any 1992.

Funcionària del Cos de catedràtics d’Ensenyament secundari de la Generalitat de Catalunya, ha ocupat diversos càrrecs directius i de responsabilitat en la seva activitat laboral com a docent; ha rebut diferents premis de reconeixement a la seva tasca com a formadora de joves investigadors.

Des de 1997 és col·laboradora del Corpus Vitrearum Medii Aevi de Catalunya (adherit a l’Institut d’Estudis Catalans), entitat encarregada de catalogar les vidrieres del territori català.

Ha impartit conferències i preparat visites a monuments i ha participat en diferents congressos i reunions internacionals dedicades a l’estudi de la Història, Conservació i Restauració de Vitralls. Ha format part (2007-2008) de l’equip de catalogació dels vitralls dins l’estudi realitzat per al Pla Director de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.

Ha escrit, en solitari o en col·laboració amb diversos especialistes, entorn una quarantena de texts (entre articles i llibres) sobre temes relacionats amb els vitralls catalans de diferents èpoques. En relació al moment del Noucentisme cal destacar: (1999) “El taller de vidrieres dels Rigalt i la Catedral de Barcelona (1892-1913)” a Miscel·lània en Homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, vol II. Barcelona: MNAC, IEC, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàgs. 203-210.

       

Jordi Casassas Ymbert

Universitat de Barcelona

 

Doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona (1977) de la que és professor des de 1974 i catedràtic des de 1989. Responsable del Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (U.B.) (1990 – fins l’actualitat) i director de “Cercles. Revista d’Història Cultural” (de 1998 fins l’actualitat). Titular de la càtedre Lluís Companys de Drets Humans de la U.B. (1996-2000). Responsable de la Xarxa “Història Cultural Comparada de l’espai mediterrani (ss. XIX i XX)” (1998-2011). Membre numerari de la Secció Històrico Arqueològica de l’IEC (2012). President de l’Ateneu Barcelonès (2014).

Tesi doctoral: Jaume Bofill i Mates (1878-1933). L’adscripció social i l’evolució política (1977, 1980 en forma de llibre), curador de J. Bofill, Prat de la Riba i la cultura catalana (1979), prologuista i editor de E. Prat de la Riba, La Nacionalitat Catalana (Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català, 30, 1993), autor de Intel·lectuals, professionals i polítics a la Catalunya contemporània (1850-1920), i curador i coautor de Els intel·lectuals i el poder a Catalunya (1815-1975) (1999). Autor de nombrosos articles i llibres sobre la història política, institucional i cultural de la Catalunya contemporània i sobre el seu marc de referència mediterrani.

       

Xavier Castanyer

 

Xavier Castanyer i Angelet és doctor en Història de l’Art per la Universitat de Girona amb la tesi “La projecció d’un ideal estètic durant el Noucentisme. Josep Aragay i Blanchar (1889-1973)” (Premi Extraordinari de doctorat 2011). És director del Museu Municipal Josep Aragay. Ha estat professor associat de la Universitat de Girona, membre del Grup de recerca Teories de l’Art Contemporani de la UdG i consultor del Màster d’Estudis Catalans de la Universitat Oberta de Catalunya. És l’impulsor de les Jornades Noucentistes de Breda.

Ha centrat el seu objecte de recerca en el període del Noucentisme i de forma específica en l’artista i teoritzador de l’art Josep Aragay, a qui ha dedicat diversos estudis, articles, conferències i exposicions. Cal destacar, en aquest sentit, la publicació del llibre “Josep Aragay, artista i teòric del Noucentisme” (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012) i l’edició del “Diari de viatge a Itàlia del pintor Josep Aragay 1916-1917” (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2013). Recentment, ha fet les primeres incursions a la literatura infantil i juvenil.

       

Marc Comadran Orpi

 

Llicenciat en Filologia Catalana (2007), Màster en Llengua i Literatura Catalanes (2008) i actualment està cursant el doctorat en Llengua i Literatura Catalanes i Estudis Teatrals (2014)

Actualment és el lector de català de les universitats University of Bristol i Cardiff University (xarxa Institut Ramon Llull). Hi imparteix classes de llengua i cultura als mòduls de català de segon i quart curs. També col·labora amb el Grau de Drama and Performance (U. Bristol) i amb el màster de Translation of Minority Cultures (U. Cardiff). Anteriorment, havia impartit classes de literatura al grau d’Estudis Catalans de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Com a investigador, és membre del Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània (GELCC – Centre de recerca) i del Centre d’Estudis de Franquisme i Democràcia (CEFID). La seva tesi doctoral, ja dipositada, es titula “El procés d’expansió del Noucentisme cap a ‘segones ciutats’: el cas de Sabadell (1910-1923)”. El seu camp de recerca és la literatura contemporània, el Noucentisme, la ciutat i les relacions centre-perifèria.

 Relacionat amb el present congrés, a més de l’elaboració de la seva tesi doctoral, recentment ha participat a l’Anglo-Catalan Anual Conference 2014 amb la comunicació “Del centre a la perifèria i viceversa: tres escriptors noucentistes” i ha publicat el capítol “«Destrueixi la lletra una volta llegida»: l’epistolari de Joan Arús” (Jordi Larios (ed) La cara fosca de la cultura catalana. La col·laboració amb el feixisme i la dictadura franquista, Palma: Lleonard Muntaner, 2014, p. 259-278) i l’article “Joan Arús: un escriptor ambivalent” (dins del catàleg de l’exposició Una esperança desfeta, Sabadell: Museu d’Art de Sabadell, 2010, ps. 543-549). La participació en el simposi s’emmarca en la branca de la noucentística anomenada “Noucentisme territorial” i la comunicació focalitza en el cas de Sabadell, “Construint la Petita Europa: Sabadell entre les ‘segones ciutats’ del Noucentisme”.

       

Montserrat Corretger

Departament de Filologia Catalana,  Universitat Rovira i Virgili

 

http://www.urv.cat/dfilcat/departament/personal/view.php?ID=8

Professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.

Es dedica als estudis literaris dels segles XIX i XX. Ha donat a conèixer recerques sobre Joaquim M. Bartrina, Josep Güell i Mercader, Francesc Bartrina, Joan Estelrich, Antoni Rovira i Virgili, Josep M. Prous i Vila, Pere Calders i Massimo Bontempelli, Caterina Albert i Salvat-Papasseit, entre d’altres. Entre els seus llibres destaquen: Alfons Maseras: intel·lectual d’acció i literat (Premi Prat de la Riba de l’IEC 1996) i L’obra narrativa d’Alfons Maseras (Curial–Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995 i 1996); La Terra del Llamp (La Magrana, 1998); Escriptors, periodistes i crítics: el combat per la novel·la, 1924-1936 (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008); Domènec Guansé, crític i novel·lista: entre l’exili i el retorn (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011; Premi Crítica Serra d’Or d’Estudis Literaris 2012); Al marge: escriptors catalans del segle XIX (Onada, 2012) i Catalunya a l’exili (Cossetània, 2014), amb Francesc Foguet. Ha editat, amb estudis preliminars, entre d’altres obres, Vida de Narcís Oller d’A. Maseras (1996), Laberint de D. Guansé (2003), Quatre gotes de sang de J. M. Prous i Vila (2003), Rurals i urbanes de Narcís Oller, i diversos epistolaris a la revista Els Marges. Un dels seus darrers articles és “La narrativa de Vicenç Riera Llorca: literatura i consciència històrica” (Caplletra, Tardor 2014).

Actualment forma part del Grup de Recerca Consolidat de la Generalitat de Catalunya “Identitats en la Literatura Catalana” (GRILC, Departament de Filologia Catalana de la URV) i dels Projectes de Recerca del Ministerio de Economía y Competitividad FFI2012-31489 (“Renaixençai literatura, 1854-1898. Institución, representaciones y identidad”) i FFI 12011-26027 (“El conocimiento del otro: biografías y retratos en la literatura catalana del siglo XX”).

       

Robert Davidson

Toronto University, Canada

 

http://spanport.utoronto.ca/faculty/davidson

Director, Northrop Frye Centre, Victoria College; Associate Professor of Spanish & Catalan at the University of Toronto.

Author of Jazz Age Barcelona (UTP 2009)

       

Jordi Falgàs

Fundació Rafael Masó, Girona

 

www.rafaelmaso.org

Doctor en història de l’art per les universitats de Wisconsin-Madison i Barcelona. També té un màster en història de l’art de Michigan State University i és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona.

Des de 2008 és director de la Fundació Rafael Masó, a Girona. Actualment també dirigeix els projectes museístics del futur Museu d’Art Modern i Contemporani de Girona, i de la Casa Vicens d’Antoni Gaudí, a Barcelona. Entre 2004 i 2007 va ser Cleveland Fellow al Departament d’Art Modern Europeu del Cleveland Museum of Art i va formar part de l’equip de comissaris de l’exposició Barcelona & Modernity: Picasso, Gaudí, Miró, Dalí que es va poder veure a Cleveland i al Metropolitan Museum of Art de Nova York. De 1996 a 2003 va ser adjunt de gerència de la Fundació Gala-Salvador Dalí, a Figueres.

Durant els últims vint anys ha comissariat nombroses exposicions d’art modern i contemporani català, i és autors de diferents llibres, catàlegs i articles. De les seves publicacions recents destaquen els articles que ha publicat en volums com Athenea 1913: el temple del Noucentisme (2013) i Masó: arquitectura pública durant la Mancomunitat (2014), i articles en revistes com L’Avenç i Serra d’Or.També ha participat a congressos i ha estat convidat a fer conferències sobre art i arquitectura a diferents museus i universitats d’Europa i els Estats Units: Stanford University, Columbia University, Queen Mary University, Art Institute of Chicago i Philadelphia Museum of Art, entre d’altres. Ha donat classes a les universitats de Girona, Wisconsin-Madison, Michigan State i Pompeu Fabra (Consortium for Advanced Studies in Barcelona).

       

Mª Lluïsa Faxedas Brujats

Universitat de Girona

 

Doctora en Història de l’art i professora d’Història de l’art contemporani, Art contemporani a Catalunya i Gestió cultural a la Universitat de Girona. Actualment és Vicedegana de la Facultat de Lletres, i fins fa poc coordinadora del Màster en Turisme Cultural; anteriorment va ser la coordinadora del Màster en Comunicació i Crítica d’Art de la UdG (1999-2003). És membre de la Càtedra d’Art i Cultura Contemporanis i del grup de recerca “Políticas de archivo y nuevas tendencias en las prácticas artísticas contemporáneas”. L’any 2013 va codirigir la Iª Jornada d’estudis sobre el Noucentisme: “Art, literatura i arquitectura a l’entorn d’Athenea”, celebrada a Girona en col·laboració amb la Fundació Masó.

Ha publicat diversos articles i estudis sobre temes d’art contemporani, qüestions de gènere i sobre artistes catalans, i també ha comissariat i ha col·laborat en diverses exposicions sobre aquestes qüestions. Entre altres, ha comissariat l’exposició Ramon Martí Alsina. ‘El gran dia de Girona’. Anatomia d’un quadre (2010), i la mostra Manuel Duque. La llegenda daurada dels Déus i dels herois, o el retorn a una literatura pictòrica (Museu d’Art de Sabadell, 2002), i ha coordinat l’exposició Modernismo e avanguardia. Picasso, Miró, Dalí e la pittura catalana (Cremona, 2003). Ha editat el llibre Feminisme i Història de l’art (Documenta, 2009), i l’any 2014 es publicarà el seu llibre Del Simbolismo a la abstracción. El ideal de la unidad de las artes en los orígenes del arte moderno.

       

Mireia Freixa

Departament d’Història de l’Art, Universitat de Barcelona

 

www.ub.edu/gracmon

Catedràtica del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona i ha estat professora convidada a la Université Lumière de Lió entre 1995 i 2007. És la directora del GRACMON, Grup de Recerca en Art Català i Disseny Contemporani. Ha fet estades de recerca, al Victorian & Albert Museum (1993-1994), a la Kingston University, al Royal Insitute of British Architects de Londres (2003-2004) i a l’Art Institute de Chicago (2011). És membre de número de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Selecció de publicacions: (1983) “El Noucentisme a Terrassa i els seus protagonistes”. Recerques, núm. 14,  p. 123-130; (1984)  Modernisme i noucentisme a Terrassa. Terrassa: Biblioteca Municipal Soler i Palet; (1994).  El noucentisme i les segones ciutats. Barcelona: Electa. Generalitat de Catalunya, p. 103 – 110; (1995) “Terrassa i els anys del noucentisme”, dins Torres García. Pintures de Mon Repòs. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya, p. 47 – 53; (2002) “Sabadell dins les ‘segones ciutats” dins Modernisme, noucentisme i avantguarda. La col.lecció 1875-1936. Sabadell: Museu d’Art de Sabadell, p. 116 – 122; (2002) “Mujeres de un nuevo orden. La imagen de la mujer en la revista ‘Or i Grana.(1906-1907) dins Lucha de género en la Historia a través de la imagen. Málaga: Diputación de Málaga, p. 283-295); (2003) “L’estiueig vora el mar”, dins Pau Casals en l’escenari de l’art. Barcelona: Fundació Pau Casals, p. 28-36; (2006) “Catalan identity and Architecture” dins Architecture and the Idea of Nation in Europe 1860-1914. Rennes: Presses Universitaires de Rennes, Institut National d’Histoire de l’Art, p. 269-279; (2013) amb Jordi Barbany, “La Venus Itálica de Canova y San Jorge de Donatello, contrapuntos clásicos junto a un edificio gaudiniano”. Valladolid: Museo Nacional de Escultura, p. 330-337; “Miquel Àngel a Terrassa’, un projecte cultural del noucentisme”, Terme. núm. 28 pp. 87-97; (2014) “Lluïsa Vidal, una pintora en el context del Noucentisme”, Serra d’Or, núm. 659 p. 780-784.

       

Núria Gil Farré

 

demodernismo.wordpress.com

Doctora en Història de l’Art, per la Universitat de Barcelona amb la tesi doctoral: “El taller de vitralls modernista Rigalt, Granell & Cia (1890-1931).” (2013). Llicenciada en Geografia i Història, especialitat Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (1994). El 1999 va obtenir el Grau de Llicenciatura, del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona amb la tesi de llicenciatura: “L’arquitecte Jeroni F. Granell i Manresa (1868-1931)“.

Directora adjunta i membre del claustre docent de l’Escola ECORE (Escola de Restauració i Conservació d’Obres d’Art). Barcelona. Membre col·laborador com especialista en vitralls del GRACMON, grup de recerca en Història de l’Art i del Disseny contemporani. Universitat de Barcelona.

Especialitzada en arquitectura i arts decoratives modernistes, en especial del vitrall modernista de les que n’ha publicat més d’una desena d’estudis entre llibres i articles. S’ha encarregat de l’estudi historicoartístic i catalogació dels vitralls del Palau Güell (2013). Co-comissària de l’exposició “Eduard Blanxart, el darrer noucentista” .Centre Cultural Caixa de Terrassa (2007). Membre de l’equip de treball especialitzats en vitralls per la redacció del Pla Director de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, encarregat per la Fundació de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Elaboració del projecte històric, catalogació de les peces de tot el recinte històric.(2007-08) Ha participat en diferents congressos i jornades nacionals i internacionals especialitzats en vitralls tant amb estudis en solitari com amb altres especialistes. També ha col·laborat en publicacions de l’Enciclopèdia Catalana o de l’Ajuntament de Barcelona, entre d’altres. Ha impartit docència especialitzada en aquests temes.

       

Rosa Maria Gil Tort

Fundació Rafael Masó de Girona.

 

Doctora en Història Contemporània per la Universitat de Girona i Màster en Arxivística. Va iniciar la seva carrera professional com arxivera municipal de Figueres. Des de sempre s’ha dedicat a la recerca sobre la història de l’arquitectura i urbanisme. Va ser Ponent de la Comissió Nacional d’Avaluació i Tria de la  Documentació, Secció Arquitectura i Urbanisme; Ponent del Grup de Treball d’Arxius del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i del Grup de Treball d’Arxius i Fonts d’Arquitectura de l’Associació d’Arxivers de Catalunya i Tutora dels Estudis de Documentació de la Universitat Oberta de Catalunya.

Durant vint anys va estar a càrrec de l’Arxiu de la demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes i la seva tasca investigadora s’ha centrat en els orígens sociològics dels arquitectes i dels seus clients, la consciència social que els atén com a professionals amb responsabilitats públiques i sobre el context social en el que sorgeix una determinada arquitectura. En aquest sentit ha publicat, sola o en col·laboració, diverses monografies i ha estat comissària d’exposicions sobre la història de l’arquitectura. També ha desenvolupat una altra línia de recerca sobre la història hospitalària i té tres llibres sobre la història dels establiments psiquiàtrics i dels hospitals provincials dels segles XIX i XX.

El seu treball de Màster de Doctorat va versar sobre “Els arquitectes a la recerca de la seva missió en la funció pública. El Cuerpo de Arquitectos  Municipales de España a través de la seva revista (1929-1936)“ i en la mateixa línia el juliol passat va presentar la tesi Ricard Giralt Casadesús (1884-1970), un noucentista transversal. Arquitectura, urbanisme i municipi a la Catalunya del segle XX, amb qualificació d’Excel·lent cum laude. Des del juliol de 2011 és la responsable d’Activitats i Documentació de la Fundació Rafael Masó on ha participat en les publicacions presentades en motiu de les exposicions temporals. També és membre del Grup de recerca Treballs, Institucions i Gènere de la Universitat de Barcelona i participa en el projecte de recerca: Crisis y reconstrucción de los mercados de trabajo en la Cataluña contemporánea (siglos XVIII-XX). Continuidades y cambios en las ocupaciones y las culturas del trabajo. Exclusiones, adaptaciones y resistencias,” Des de fa anys col·labora  en revistes com Plecs de Història Local de L’Avenç i la Revista de Girona en l’àmbit de l’arquitectura.

       

Gianni Ginesi

Departament de Musicologia de l’ Escola Superior de Música de Catalunya.

 

www.esmuc.cat

Professor d’Etnomusicologia, és llicenciat en “Discipline delle Arti, della Musica e dello Spettacolo” per la Università di Bologna (Itàlia) i Doctor en Musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Membre del grup de recerca Les músiques en les societats contemporànies (www.musc.cat) de la Generalitat de Catalunya, també participa en el projecte de recerca “L’Orquestra Pau Casals” promogut per l’Escola Superior de Música de Catalunya (2012-2014). Al llarg de la seva trajectòria professional ha treballat diversos repertoris musicals de l’àmbit mediterrani i, entre els seus camps de recerca, destaca l’interés vers el desenvolupament històric de l’Etnomusicologia, tant en els seus plantejaments epistemològics com metodològics. Autor de diversos articles apareguts en publicacions especialitzades i de la monografia La improvisació. Una primera introducció (Documenta Universitària, 2011), és un dels col·laboradors dels volums Córrer la sardana. Balls, joves i conflictes (Dalmau Edicions, 2006) i Cançons que cal saber (Pòrtic Edicions, 2010).  

       

Edgar Illas

Indiana University

 

Doctorat a Duke University (2007) és professor d’estudis catalans a Indiana University, Bloomington, EUA. Ha publicat l’assaig Thinking Barcelona. Ideologies of a Global City (Liverpool University Press, 2012).

Ha publicat dos articles relacionats amb el noucentisme:

– “From Elegies de Bierville to Separatism: Constituent Power or Global War?” Catalan Review 28 (2014): 3–17.

– “Eugenio Trías’s Reading of Joan Maragall: from Civil Catalunya-ciutat to Postcivil Catalunya-estat.” Journal of Spanish Cultural Studies 13.4 (2012): 323-38.

També ha publicat diversos articles sobre literatura i arquitectura catalana moderna i contemporània, entre els quals cal destacar:

– “Gaudí Gehry Barcelona.” Cultural Critique 87 (2014): 144-61.

– “Pleasure against Ideology in Gabriel Ferrater.” Hispanic Review 80.3 (2012): 467-84.

– “On Universalist Particularism: the Catalans and the Jews.” Journal of Spanish Cultural Studies 12.1 (2011): 77-94.

– “Visca la mort del català! Una proposta modesta per a les llengües minoritàries.” Dissidences. Hispanic Journal of Theory and Criticism 1.1 (2005). Web. (http://www.dissidences.org/MortDelCatala.html).

És autor de les novel·les El gel de bany sobre l’esponja (Columna, 2003) i Ball de bastons (Galerada, 2014).

       

Raquel Lacuesta Contreras

 

Llicenciada en Filosofia i Lletres (1973) i en Ciències de l’Educació (1986), i doctora en Història de l’Art (1998) per la Universitat de Barcelona. Excap de la Secció Tècnica d’Investigació, Catalogació i Difusió del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Va ser Premi Nacional de Patrimoni Cultural 1997, per la restauració de la coberta, patisi escales de la Casa Milà, “La Pedrera”, de Barcelona (Generalitat de Catalunya). Membre dels equips de restauració del Palau Güell de Barcelona (1990-2011) i de la Cripta Güell de Santa Coloma de Cervelló (1998-2002). Acadèmica de número de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (2013).

Redactora de nombrosos Inventaris i Catàlegs de protecció del patrimoni arquitectònic de diferents municipis de les comarques de Barcelona. Ha publicat, entre altres títols: La restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX). Les aportacions de la Diputació de Barcelona (2000); Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge ( 2006 i 2008); Ponts de laprovíncia de Barcelona. Comunicacions i paisatge (2008);  Ignasi Oms i Ponsa, arquitecte ( 2009); Catedrals del Vi (2009); Joies del Modernisme (2011), obra dirigida per Francesc Fontbona; El palau Güell, una obra mestra d’Antoni Gaudí (2013); Diccionari d’historiadors de l’art català (Institut d’Estudis Catalans, edició on line, dirigida per Francesc Fontbona i Bonaventura Bassegoda Hugas, 2013-2014); El modernisme perdut. La Barcelona antiga (2013); La història de l’art –de l’arquitectura– català explicada per arquitectes (2014); El Palau dels Comtes i la formació de la vila de Centelles (2014); “Un segle de restauració monumental a Catalunya. Evolució de les idees”  XIV Jornada Tècnica de Conservació i Restauració. La conservació arquitectònica, un treball en equip (2014); El modernisme perdut. La Barcelona de l’Eixample (2014).

Ha comissariat diferents exposicions sobre arquitectura i monuments restaurats, o sobre arquitectes (com Cèsar Martinell Brunet i la seva arquitectura agrària, Antoni Gaudí o Rafael Masó), i ha estat professora de cursos de doctorat i de màsters d’intervenció en el patrimoni i d’història de l’art i de l’arquitectura moderna i contemporània organitzats per diverses institucions i universitats catalanes, espanyoles i estrangeres. Ha estat codirectora del Curs d’Estiu de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, sobre el tema Barcelona, un patrimoni recuperat (2003), i de les Jornades Martinellianes Restauracions i Transformacions del Patrimoni Arquitectònic Català, organitzades per l’Associació Cultural Cèsar Martinell i la Universitat Catalana d’Estiu, i celebrades anualment entre 1999 i 2003 al Pinell de Brai i Gandesa. Igualment, ha participat com a ponent en diverses edicions de Jornades Internacionals d’Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, organitzat des del 1978 pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Va codirigir amb el director i productor de cinema Joan Riedweg, el film Güell, Gaudí: un projecte comú (2002), amb els actors Abel Folk i Ramon Madaula i el guionista Francesc Orteu.

       

Elena Llorens Pujol

Museu Nacional d’Art de Catalunya. Departament d’Art Modern i Contemporani

 

Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i en Filologia Anglesa per la mateixa universitat. Conservadora adjunta de l’Àrea d’Art Modern i Contemporani del Museu Nacional d’Art de Catalunya des de 2006. Especialitzada en art modern d’entreguerres, ha estat comissària de L’objecte català a la llum del surrealisme (MNAC, 2007); responsable científica, al Museu Nacional, de l’exposició Duchamp, Man Ray, Picabia, coproduïda amb la Tate Modern (2008), i de la sala de l’avantguarda dels anys 30 oberta al MNAC el 2008. Cocomissària de Realisme(s). L’empremta de Courbet (MNAC, 2011). Autora de diversos estudis i fitxes raonades, ha impartit també conferències i xerrades sobre diferents aspectes de l’art en general, i del català en particular, i ha estat docent en màsters sobre anàlisi i gestió del patrimoni (UB, UAB).

http://dhac.iec.cat

http://www.museunacional.cat/ca/lobjecte-catala-la-llum-del-surrealisme-o

       

Teresa Mañà Terré

Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona

 

http://bd.ub.edu/pub/mana/publicacions

Llicenciada en Filologia Catalana. Diplomada en Biblioteconomia i Documentació. Doctora en Documentació. Directora del Grup de recerca BESCOLAR (SGR_1479_2009-2014). Des de l’any 1993 és professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona. La seva docència i la investigació actual se centren en les àrees de biblioteques escolars, la història de les biblioteques públiques catalanes sobre les quals va elaborar la tesi doctoral Les biblioteques populars de la Mancomunitat (Pagès, 2007) i llibres infantils.

Com especialista en aquest camp, col·labora des del 1997 en la revista Serra d’Or amb la publicació de panorames sobre novetats, en l’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura i altres publicacions especialitzades (Faristol, CLIJ). Entre les contribucions amb un enfoc més històric destaquen “Les altres revistes infantils catalanes: La Mainada i Jordi “ en el Col·loqui En Patufet, cent anys: la revista i el seu impacte (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004) i “La infància com a font d’inspiració” en Lola Anglada i l’ideal del llibre (Diputació de Barcelona, 2005). Conjuntament amb M. Baró i T. Colomer va coordinar la publicació del llibre El patrimoni de la imaginació: llibres d’ahir per a lectors d’avui (Institut d’Estudis Baleàrics, 2007) on publicà la contribució “Els llibres infantils a les biblioteques populars dels anys vint”. Darrerament, amb M. Baró, ha publicat “L’aportació de Teresa Rovira a la LIJ catalana” en la Revista de Catalunya.

Des de l’any 1986 fins al 1990 va ser responsable de la Biblioteca Infantil Sta. Creu-Centre de Documentació del Llibre infantil de la Diputació de Barcelona, on va treballar amb el fons històric de llibre infantil de finals de segle XIX als anys 60 del segle XX.

       

Josep Lluís Martín Berbois

 

Doctor en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. Estudiós de la història de Catalunya de finals del segle XIX i la primera meitat del XX, en especial els temes de política i cultura catalana.

Ha publicat a revistes especialitzades com L’Avenç, Revista de Catalunya, Els Marges, El Contemporani, Cercles. Revista d’història cultural, Serra d’Or, Afers, Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics de l’Institut d’Estudis Catalans.

És autor de vuit llibres, els seus dos darrers són Ignorades però desitjades. La dona política durant les eleccions de la Segona República a Catalunya (Acontravent. 2013) i el Volum sisè de la Història de Catalunya per nens coordinador per Josep M. Solé i Sabaté i amb il·lustracions de Pilarín Bayés (Edicions 62. 2014).

També ha participat en diverses obres col·lectives com La Guerra Civil a Catalunya; Catalunya. Tota la nostra cultura i La Transició a Catalunya (Edicions 62) i l’Atles del catalanisme (Enciclopèdia Catalana).

Respecte al tema del noucentisme ha publicat “Cultura i política a Sabadell en el primer terç del segle XX (1906-1936)”, a CASANOVAS, Pompeu (coord. i ed.), Miquel Carreras Costajussà i la filosofia catalana d’entreguerres (1918-1939), Institut d’Estudis Catalans-Fundació Bosch i Cardellach, Barcelona, 2009, p. 151-187.

En aquest I Simposi Internacional presenta la comunicació “L’Exposició d’Art Nou Català del 1915: el Noucentisme artístic a Sabadell”.

       

Roser Masip Boladeras

 

 www.ub.edu/depdibuix

Doctora en Belles Artes (1994), por la Universitat de Barcelona, Facultat de Belles Arts, amb la tesis “El pintor Francesc d’A. Galí i Fabra. Nova visió pedagògica de l’ensenyament artístic”. Graduada en Arts Aplicades i Oficis Artístics (1988), por la Escola d’ Arts Aplicades y Oficis Artístics “Llotja” de Barcelona, en l’especialitat d’“Esmalts al foc sobre metall y orfebreria”. Professora d’ Entrada de la Escola d’ Arts Aplicades y Oficis Artístics “Llotja” de Barcelona (1986 a 2001). Professora titular de la Facultat de Belles Artes  des de 2001.

Ha publicat diversos capítols de llibres i llibres referits a l’ àmbit de investigació que desenvolupa, relatiu a l’ ensenyança i aprenentatge del dibuix: Actuació pedagógica de Francesc Galí al C.E.N.U.: els ensenyaments artístics. (II Jornades d’Història de l’Educació Artística), Edit. Universitat Autònoma de Barcelona / Universitat de Barcelona, Barcelona 1996; La imatge de l’heroi a l’escultura catalana (1800-1850), Universitat de Barcelona, Barcelona 2013.

Ha publicat nombrosos articles en revistes: L’Escola Superior dels Bells Oficis: una entitat al servei de la renovació de la indústria artística catalana, Revista de Catalunya, desembre 2000, nº 157;  Els ensenyaments artístics a Catalunya en el període de la Guerra Civil (1936 – 1939): EL CENU, Revista de Catalunya, maig 2002, nº 173.; Francesc d’Assís Galí, un pedagog i artista entre el Modernisme i el Noucentisme, Revista d’Igualada (Segona època), Abril 2005, nº 19.

Ha presentat varies comunicacions y ponències a congressos destacant:Francesc Galí i l’educació artística al Consell de l’Escola Nova Unificada, Facultat de Ciències de l’Educació. Universitat Autònoma de Barcelona, 3 de juliol de 1996;  Francesc d’A. Galí i l’Escola Superior dels Bells Oficis. Orígens evolució. Col·legi Major “Ramon Llull”. Escola Industrial. Diputació de Barcelona, 7 de juny de 2006. Escola d’Arts i Oficis. Forma part com a investigadora en diversos grups d’ Innovació Docent. Dirigeix tesis doctorals entorn a la línea d’ investigació referida a la ensenyança i aprenentatge del dibuix, així como de temàtiques relatives a diferents àmbits del dibuix. Ha col·laborat amb el Department of Painting and Sculpture del MOMA. L’última investigació relacionada amb el període de formació acadèmica de Joan Miró per al catàleg de l’ exposició “Joan Miró: Painting and Anti-Painting 1927 – 1937” (novembre 2008 – gener 2009). Col·labora també amb diversos Museus, entre ells el Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa.

       

Albert Mercadé

Universitat Pompeu Fabra

Fundació Arranz-Bravo

 

Historiador i crític d’art. Doctor en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra. Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona, amb darrer any d’estudis a la Universitat de la Sorbonne, París. Professor adjunt de teoria de l’art a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. També ha sigut professor d’art modern a l’escola Eina i ha impartit el seminari Barcelona Arts&Crafts, a la universitat Kingston (Londres)

Des de l’abril del 2010 és director artístic de la Fundació Arranz-Bravo de l’Hospitalet de Llobregat . És autor del catàleg raonat de l’escultor Joan Rebull (Premi ACCA  2011, dir. Corredor Matheos) de l’assaig “Matèria reservada. Artistes catalans i les biennal de Venècia” (Premi ACCA  2009, Grup62, col·lecció L’Arquer), junt amb J.F. Yvars, així com de monografies dedicades a Eduard Arranz-Bravo, Josep Guinovart, Ràfols-Casamada, Oriol Sàbat, Joaquim Vayreda o Jaume Mercadé/

Ha comissariat exposicions a la Fundació Vila Casas, Fundació Palau, Fundació Apel·les Fenosa, al Museu de Valls, a Fontana d’or de la Fundació Caixa de Girona i al Centre d’Art Contemporani Can Sisteré de Santa Coloma / Escriu regularment a la revista Bonart de Girona, però també ho ha fet a Cultura/s (LaVanguardia), Serra d’or, Revista de Catalunya o la revista Descord/Des del 2006 dirigeix la productora Films d’art ( www.filmsdart.net )

Josep Murgades Barceló

Universitat de Barcelona

 

Catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Estudiós del Noucentisme; autor, entre altres treballs, dels capítols «El Noucentisme» i «Eugeni d’Ors» del volum 9 de la Història de la literatura catalana (1987).

Editor filòleg de diversos volums de l’«Obra catalana d’Eugeni d’Ors». Estudiós de l’obra de Pompeu Fabra; coautor de Teoria de la llengua literària segons Fabra (amb Xavier Lamuela, 1984) i autor de Textos desconeguts de Fabra (2005). Editor filòleg del volum 9 de les «Obres completes» de Fabra: Textos i materials (2013), i coeditor del volum 8 d’aquestes: Converses filològiques (2010). Autor dels assaigs sobre sociolingüística aplegats a Llengua i discriminació (1996). Membre fundador de la revista Els Marges, el 1974, i codirector d’aquesta des de 1990. Traductor d’obres de Goethe, Kafka, Bernhard, Mann, Hesse, Panizza i Klabund. Investigador principal del projecte de recerca «Ecdótica, lengua literaria y poéticas: creación y crítica catalanas de los siglos xix i xx» (FFI2011-24539).

       

Vinyet Panyella

Consorci del Patrimoni de Sitges

 

Llicenciada en Filologia Catalana, escriptora, investigadora i documentació i gestora cultural. Directora del Consorci del Patrimoni de Sitges (2011- ), Directora de la Biblioteca de Catalunya (2000-2004) i anteriorment subdirectora i gerent (1989-1996). Tesi doctoral en curs  sobre El pensament cultural a Catalunya 1906-1930. Direcció del projecte de l’edició digital de l’Obra completa de Santiago Rusiñol (Institut d’Estudis Catalans, 2008-). Experta en Modernisme i Noucentisme. Ha publicat més d’una trentena d’obres entre els que destaquen els estudis i assaigs sobre art, literatura i història cultural. Biògrafa i experta en  Santiago Rusiñol i Joaquim Sunyer, del qual realitza el catàleg raonat de l’obra pictòrica;  assagista sobre autors i temes de literatura i d’art modern i contemporani.

Comissària de les exposicions Rusiñol a Tarragona. Amistats i paisatges, Museu d’Art Modern de Tarragona, 1995; Rusiñol en Granada. La visión simbolista, Museo Archivo Casa de los Tiros, Granada, 2001; Salvador Dalí – Federico García Lorca. La persistència de la memòria. Barcelona, Museu d’Història de Catalunya, 2004; El Parlament de Catalunya. Història i futur 1980-2005 ,Parlament de Catalunya, 2005-2006; Agustí Albors. Geometria i pensament. Sitges, Palau de Maricel,  2008; Eramprunyà. Fundación Hervás-Amezcua para las artes. Sala Municipal d’Exposicions, Gavà, 2008;  Miquel Utrillo i les arts. Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges, 2009; Àlbum Maricel. Sitges, Consorci del Patrimoni de Sitges, 2010; Rosa Leveroni, dona de lletres. Institució de les Lletres Catalanes, Institut Català de les Dones, 2010; Catalunya en temps de guerra: el front i la rereguarda als cartells de la Col.lecció Fornas 1936-1939. Parlament de Catalunya, abril- juliol 2011; Santiago Rusiñol i Ramon Casas. La campanya de Poblet (1889).  L’Espluga de Francolí, Museu de la Vida Rural, 2012. Col.laboració als catàlegs d’ exposicions relacionades amb el Noucentisme:  El Noucentisme. Un projecte de modernitat. Barcelona: CCCB, 1994; Joaquim Sunyer. Barcelona: MNAC: Fundación Mapfre, 1997; La fascinació per Grècia. Girona: Museu d’Art, 2009. En relació amb el Noucentisme, ha publicat diversos estudis en una línia de recerca sobre El noucentisme a Sitges, sobre el que ha publicat diversos articles i que constitueix un dels nuclis centrals de la tesi doctoral que té en curs. Ha pres part en simposis i congressos, impartit conferències i presentacions; ha coordinat monogràfics sobre Eugeni d’Ors, Joaquim Sunyer i el Noucentisme i és autora de llibres, articles, conferències, presentacions. Coneixedora de l’art d’avantguarda i experta en les publicacions de l’avantguarda sitgetana ha realitzat diversos estudis i presentacions sobre el grup i la revista L’Amic de les Arts (1926-1929).Publicacions: J.V.Foix. 1918 i la Idea Catalana. Barcelona, 1989. Album Foix. Una successió d’instants. En col.laboració amb Joan de Déu Domènec, 1990. “El Noucentisme a Sitges. Dades per a un capítol d’història cultural” Serra d’Or, núm.420 (desembre 1994), p. 915-918. Cronologia del Noucentisme (Una eina) 1996. Joaquim Sunyer, 1997. Josep Carbonell i Gener. Entre les avantguardes i l’humanisme. Premi Ferran Soldevila  de Biografies i Memòries 1999, 2000. El Noucentisme a Sitges i la Festa de la Poesia de 1918, , 2007. “Noucentisme”a Panorama crític de la literatura catalana. Segle XX., 2010.“Sitges noucentista, 1908-1936”, L’Amic de les Arts 2012. Joaquim Folch i Torres, El Cau Ferrat i la museïtzació del Modernisme., 2013.

       

Xavier Pla

Facultat de Lletres, Universitat de Girona

https://girona.academia.edu/XAVIERPLA

Professor titular de literatura catalana contemporània i de teoria de la literatura de la Universitat de Girona. Ha estat professor visitant a la University of Chicago (2013),  Stanford University (Califòrnia) el 2008, i a  l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París (2006). És l’investigador principal del projecte de recerca “El impacto de la ‘guerra civil europea’ en la figura del escritor-periodista (1914-1945)”, ref. FFI2012-35868. És el director de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona. És l’actual editor filològic de l’Obra Catalana d’Eugeni d’Ors. És autor del llibre Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària (Quaderns Crema, 1997), i editor dels volums Cartes a Pere (Destino, 1996), Cartes a Josep Pla i altres cartes i documents (Quaderns Crema, 2001) i Josep Pla, La vida lenta. Notes per  aun diari 1956, 1957 i 1964. També ha estat el curador de l’edició facsímil El primer quadern gris. Dietaris 1918-1919 (Destino, 2004). Va guanyar el premi d’assaig Joan Fuster 2006 amb el llibre Simenon i la connexió catalana (3i4, 2007). Aquests últims anys, ha publicat nombrosos estudis sobre l’obra literària de Jorge Semprún, Claudio Magris, Joan Estelrich, Mercè Rodoreda, Blai Bonet i Joan Sales entre d’altres. Com a crític literari, és col·laborador del suplement literari Cultura/s de La Vanguardia i del setmanari El Temps.

       

Joaquim Rabaseda

Departament de Musicologia de l’Escola Superior de Música de Catalunya

 

www.esmuc.cat

Compositor, llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Girona (1997) i en Història i Ciència de la Música per la Universidad de Granada (1999), i doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona (2006). És professor de percepció auditiva, anàlisi musical i història de la música a l’Escola Superior de Música de Catalunya (des de 2001 fins al present) i Cap del Departament de Musicologia (des de 2011). Escriu habitualment a la revista L’avenç (des de 2006 fins al present) i és autor de la monografia Els himnes nacionals: una primera introducció (Documenta Universitaria, 2011). També és autor de diferents llibres col·lectius, els darrers dels quals són Athenea 1913: el temple del Noucentisme (2013) i La inauguració del Teatre Municipal de Girona l’any 1860: òpera, espectacle, ciutat (2010). Des de 2001 participa activament en treballs de camp etnomusicològics dirigits pel Dr. Jaume Ayats a diferents països de la Mediterrània. Actualment dirigeix una recerca sobre l’Orquestra Pau Casals (2012-2014) i conjuntament amb Joan Gay està enllestint un estudi sobre la vinculació de la música amb els pintors impressionistes a partir de la biografia del cantant Llorenç Pagans (Cervià de Ter, 1833 – París, 1883).

       

Isidre Roset i Juan

 

Crític d’art des de 1992 de l’hebdomadari L’eco de Sitges. Llicenciat en Història de l’Art per la Facultat de Geografia i historia Universitat de Barcelona (1988). Diplomat pel departament de filosofia de la UAB i la Fundació Joan Miró en el postgrau: Estètica i teoria de l’art contemporani. Pensar l’art contemporani avui, (2003). Diploma d’Estudis Avançats (DEA), dept. d’Història de l’Art de la Facultat de Geografia i Història de la UB (2007). Actualment realitzant la tesi doctoral sota el títol: La concepció antimoderna i la deshumanització de l’art: fortuna crítica en l’obra d’Alfred Sisquella (1900 – 1964).

Ha treballat en l’àmbit del comerç d’obres d’art des del vessant de les subhastes i galeries d’art. Com a free-lance ha estat comissari de diverses exposicions per a l’Ajuntament de Sitges, de Vilanova i la Geltrú i d’agrupacions d’artistes; comissariat de la Fira d’Art de Sitges en les edicions 2004, 2005, 2006 i 2007; del disseny i producció d’estands institucionals d’àmbit local i comarcal. Premi Eugeni Molero (Consell comarcal del Garraf) en la modalitat de periodisme escrit, 1995, pels articles publicats a L’Hora del Garraf. Accèssit per la narració Cinc postals, en el concurs literari de narrativa curta Els cinc pins, de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes 2007. Accèssit per l’assaig El laberint d’Armand, premi d’investigació Armand Cardona-Torrandell, biblioteca ACT de Vilanova i la Geltrú 2008. Conferència sobre les exposicions d’art del Penedès, 1926, 1927 i 1929, dins la programació 25 anys d’ARTDHARA, Sitges maig 2011; participació en diverses jornades d’estudis (IEP, Institut d’Estudis Penedesencs) sobre història del segles XX. Publicació d’articles entorn l’obra de l’artista Alfred Sisquella i Oriol en el Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans, agost 2013, i en el Butlletí de la Biblioteca Museu Balaguer, octubre 2013. Col·laboracions escrites sobre cultura i crítica d’art en els mitjans de premsa digitals: Bonart i Eix Diari.

       

Joan Safont i Plumed

 

http://www.joansafont.cat

Llicenciat en Dret a la Universitat Pompeu Fabra. Màster en Periodisme Avançat i Reporterisme Avançat a la Facultat de Comunicació Blanquerna – Universitat Ramon Llull. Periodista, guionista i escriptor. Autor de Per França i Anglaterra: La Primera Guerra Mundial dels aliadòfils catalans. Doctorand a la Universitat de Girona amb projecte de tesi sobre l’advocat, polític, escriptor i editor de premsa Amadeu Hurtado i Miró, dirigida pel Dr. Xavier Pla. Membre del Grup de recerca de Literatura Contemporània, Teoria de La Literatura i Literatura Comparada i del Projecte de Recerca “El impacto de la ‘guerra civil europea’ en la figura del escritor-periodista (1914-1945): nuevos oficios, nuevos géneros, nuevas interrogaciones críticas”.

Sebastià Sánchez Sauleda

Universitat de Barcelona

Llicenciat en Història (2003) i en Història de l’Art (2007) per la Universitat de Barcelona, en la mateixa institució cursà el Màster en Estudis Avançats d’Història de l’Art (2009). Actualment treballa en la elaboració de la seva tesi doctoral que, sota la direcció de la Dra. Francesca Español, està centrada en la figura del col·leccionista nord-americà Charles Deering.

Guanyador del 18è Premi Amics de l’Art Romànic (Institut d’Estudis Catalans, 2012) i del segon premi d’assaig en català Temps, Espai i Forma (Universitat de Barcelona, 2013), és membre del Consell Editorial de la revista Emblecat. Revista de l’Associació Catalana d’Estudis d’Emblemàtica. Art i Societat.

Les seves línies d’investigació se centren en el Modernisme, el Noucentisme i el món del col·leccionisme. Arran d’aquestes investigacions, el maig de 2012 participà al Congrés Internacional Art fugitiu: Estudis d’art medieval desplaçats amb la comunicació «Entre Bernat Martorell i els Vergós: la col·lecció Deering i el patrimoni català a la diàspora»; el juliol de 2014 intervingué al 10th International Conference of Society for Emblem Studies celebrat a la Christian-Albrechts-Universität de Kiel i l’octubre de 2014 participà al XX Congreso Nacional de Historia del Arte,celebrat a Toledo, amb la comunicació «Nuevas consideraciones sobre la fortuna crítica de El Greco en Cataluña: la figura de Miguel Utrillo (1862-1934)». Ha publicat diversos articles abordant l’estudi de figures com Charles Deering, Miquel Utrillo, Aleix Clapés o Ismael Smith a Lambard. Estudis d’Art Medieval, Boletín de Arte, Terme. Revista d’Història i Emblecat. Revista de l’Associació Catalana d’Estudis d’Emblemàtica. Art i Societat. També ha realitzat diverses conferències a la Universitat de Barcelona (Màster en Estudis Avançats d’Història de l’Art), Amics de l’Art Romànic (Institut d’Estudis Catalans), al Consorci del Patrimoni de Sitges (Peça del Mes) i al Foment Martinenc.

       

Mariona Seguranyes

http://marionaseguranyes.com

Historiadora de l’art, Doctora en humanitats, llicenciada en història de l’art i màster en gestió de Patrimoni cultural.Especialment s’ha centrat en les relacions de Dalí amb l’Empordà en diversos textos i específicament en el llibre La mirada persistent. Història de la pintura a Figueres (1892-1960)editat per l’Ajuntament de Figueres aquest 2013. La seva tesi doctoral, Malenconia i Salvador Dalí, passat i futur d’un estat d’esperit,se centrà en l’anàlisi de la iconografia de la malenconia en l’obra de Salvador Dalí. En l’àmbit del Noucentisme s’ha centrat en l’estudi de l’obra de Francesc Vayreda i els seus coetanis, al catàleg de l’exposició Francesc Vayreda, de l’impressionisme al Noucentisme a Catalunya, produïda pel Museu de la Garrotxa i vista també a la Casa de Cultura de Girona (2013). També és autora de l’estudi “El monument a Narcís Monturiol, entre el noucentisme i l’art cívic” dins Enric Casanovas, escultor i amic, editat per la Fundació Caixa de Girona 2009.

Ha estat comissaria de diverses exposicions entre elles, Evarist Vallès (2000),El Dalí de Lacroix(2004), Francesc Gimeno i els paisatgistes del Montgrí(2007), que han donat fruit a sendes publicacions. Ha estat la curadora de l’Atles Paisatgístic de les terres de Girona(2010)i autora de l’Alt Empordà i coautora del Baix Empordà dins el mateix volum. Ha col·laborat en diversos catàlegs d’exposicions, sobretot en mostres relacionades en l’àmbit dalinià, com El país de Dalí (2004), Cadaqués de Picasso (2010) i Del primer Dalí al manifest groc (2011). També ha col·laborat amb textos en els catàlegs de les mostres de Baldomer Gili Roig, Carles Fages de Climent, i Ramon Reig, entre d’altres.És autora d’altres llibres, entre ells Una visió artística de l’Empordanet, Josep Pla i els pintors. Va treballar en la reforma del Museu de l’Empordà el 1998-99 i és coautora de la seva Guia de les col·leccions. Ha estat la curadora de la reedició del llibre de l’Anna Maria Dalí, Salvador Dalí vist per la seva germana, amb estudi a l’interior del volum. Membre de l’associació de l’ACCA.

       

Jordi Serra i Teixidor

 

Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (UB) en l’especialitat de Restauració i Conservació (1993). El 1993 va realitar el postgrau “Restauració de llibres i documents deteriorats” a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Terrassa de la Universitat Politècnica de Catalunya. Els anys 1994 i 1995 va ser becari del Servei de Restauració de Béns Culturals Mobles de la Generalitat de Catalunya, en l’especialitat de materials arqueològics, al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. És professor titular d’Educació Secundària en l’especialitat de Dibuix al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya des de 1996.

El 2005 va obtenir el grau de llicenciat a la Facultat de Belles Arts (UB) amb la tesina «Les escoles menors de Belles Arts al Baix Empordà (1880-1939)», dirigida per la Dra. Mercè Vidal i Jansà del Departament d’Història de l’Art de la Facultat de Geografia i Història (UB). Per a la realització de la memòria de llicenciatura, l’octubre de 2003 li va ser concedit el XV Premi Pere Lloberas – Beca d’Investigació, que concedeix l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà.

Ha publicat«Notes sobre l’Escola Menor         de Belles Arts de la Bisbal»         dins         Revista El Drac, núm 47, la Bisbal d’Empordà, 2003; Les escoles menors de Belles         Arts al Baix Empordà (1880 -1939), la Bisbal d’Empordà, Ajuntament de la Bisbal d’Empordà i         Diputació de Girona, 2005; «Un article de Joan Bordàs a         la Pàgina Artística de La Veu» dins L’Escola de Belles Arts. Josep Berga i Boada / Joan Bordàs i Salellas, Sant Feliu de Guíxols, Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols i Diputació de Girona, 2006; «L’educació artística dels obrers: un projecte de modernitat amb paral·lelismes entre Catalunya i el País Basc?» dins Actes del Congrés Internacional País Basc – Països Catalans: camins de trobada, Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, Tarragona, 2010 ; «Un home del Nou-cents: Francesc Sala i Deulofeu», dins Bisbalencs         d’abans, volum II, (en premsa).  

       

Mercè Vidal i Jansà

Historiadora i crític d’art

 

Doctora per la Universitat  de Barcelona (1989) amb la tesi Teoria i crítica en el Noucentisme: Joaquim Folch i Torres amb la que obtingué el Premi Josep Puig i Cadafalch de l’IEC i el Premi Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya (1991). Professora d’Art Contemporani i d’Arquitectura i Disseny del segle XX a la UB; ha impartit docència en diversos centres universitaris i escoles de disseny a Barcelona ( Escola Universitària de Formació del Professorat, ETSAB, Eina) i a França (Université Lumière Lyon2); també ha fet estades de recerca a la Fondation Le Corbusier.

Ha comissariat exposicions —Art i Modernitat als Països Catalans (1978); Homenatge de Catalunya a Alexandre Cirici 1914-1983 (1984); El Noucentisme, un projecte de modernitat (1994)— i ha assessorat i realitzat estudis sobre el Patrimoni Arquitectònic i Ambiental d’alguns municipis com: L’Hospitalet, Sant Just Desvern, Esplugues i Sant Feliu de Llobregat. Co-fundadora i presidenta d’AMPEL (Amics dels Museus i del Patrimoni d’Esplugues de Llobregat); el 2013 va ser co-comissària de l’«Any Joaquim Folch i Torres».

És autora, entre d’altres, de Teoria i crítica en el noucentisme : Joaquim Folch i Torres (1991), Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat (1993 juntament amb A. Suàrez), 1912. L’Exposició d’Art Cubista de les Galeries Dalmau (1996), Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí (2005), Joaquim Folch i Torres. Llibre de viatge (1913-1914) (2013), Enric Prat de la Riba i les arts. Recull epistolar 1911-1916 (2014). Ha fet comunicacions a congressos internacionals (Brighton, l’Havana, Istanbul, París, Osaka, Lisboa …).